René Lacoste: L’elegància del tennis convertida en llegat empresarial
René Lacoste va ser molt més que un destacat tennista francès del segle XX. Va ser també un innovador i visionari que va deixar una empremta profunda tant a les pistes de tennis com en el món de la moda esportiva. La seva trajectòria vital es pot entendre millor seguint una línia cronològica que mostra com el talent esportiu i l’enginy empresarial poden anar de la mà.
Els inicis: una passió pel tennis
René Lacoste va néixer el 2 de juliol de 1904 a París, França. Fill d’una família acomodada, va començar a jugar a tennis relativament tard, al voltant dels 15 anys. Malgrat això, ben aviat va destacar per la seva determinació, la seva intel·ligència tàctica i un estil de joc metòdic que compensava la manca d’un físic especialment atlètic.
La carrera esportiva: èxit i llegenda
Durant els anys 20, Lacoste va esdevenir un dels millors tennistes del món. Va formar part del famós grup conegut com “Els Quatre Mosqueters” del tennis francès, juntament amb Henri Cochet, Jean Borotra i Jacques Brugnon. Junts van dominar el tennis internacional durant aquella dècada i van portar França a la glòria en la Copa Davis.
Els seus èxits inclouen:
- 7 títols de Grand Slam (entre 1925 i 1929): tres Roland Garros, tres US Open i un Wimbledon.
- Dues Copes Davis amb França (1927 i 1928), essent peça clau de l’equip.
- Va ser considerat número 1 del món, tot i que en aquell temps no existia un rànquing oficial.
El seu estil de joc era cerebral, pacient i calculador. Era conegut per la seva constància i la capacitat d’esgotar els rivals mentalment.
L’origen del sobrenom: una aposta i un cocodril
Tot i que sovint es diu que el sobrenom de “El Cocodril” provenia del seu estil de joc tenaç, la veritat és que va sorgir d’una anècdota curiosa.
El 1923, durant un viatge als Estats Units amb l’equip francès de Copa Davis, Lacoste va fer una aposta amb el seu capità: si guanyava un partit important, li compraria una bossa de pell de cocodril que havia vist en un aparador d’una botiga.
Tot i que finalment va perdre el partit, la premsa americana, fascinada per la seva determinació, el va batejar com “The Crocodile”. El mot li va agradar tant que va decidir fer-lo seu, i més endavant, quan fundà la seva marca, va encarregar a un amic dissenyador, Robert George, que creés un logotip amb un cocodril. Aquest símbol s’ha convertit en un dels més icònics del món de la moda.
De jugador a innovador: el naixement d’un imperi
Un cop retirat del tennis a finals dels anys 30, Lacoste va orientar la seva passió cap a la innovació. Una de les seves grans frustracions com a jugador era la incomoditat de la vestimenta esportiva tradicional, que incloïa camises de màniga llarga i corbates, fins i tot en plena competició.
L’any 1933, juntament amb l’empresari tèxtil André Gillier, va fundar la marca Lacoste. Junts van dissenyar una camisa revolucionària per a l’època: la polo, de màniga curta i fabricada amb cotó piqué, molt més lleugera i còmoda. Aquesta peça va canviar la manera de vestir tant dels tennistes com del públic en general.
El petit cocodril brodat al pit no només identificava la peça, sinó que també es va convertir en el primer logotip visible en una peça de roba: una novetat absoluta en el món de la moda d’aleshores.
Un llegat que transcendeix el tennis
René Lacoste no només va innovar en roba: també va fer avenços en l’equipament esportiu. El 1961, va desenvolupar una de les primeres raquetes metàl·liques, en un moment en què gairebé totes eren de fusta. Aquesta innovació va marcar un abans i un després en el desenvolupament tècnic del tennis.
Amb els anys, la marca Lacoste es va expandir molt més enllà del tennis i es va convertir en sinònim d’elegància esportiva i moda casual. Avui, el cocodril continua sent un símbol reconegut arreu del món. René Lacoste va morir el 12 d’octubre de 1996, als 92 anys. Va deixar enrere un llegat doble: com a campió del tennis internacional i com a fundador d’una marca mítica que ha vestit generacions senceres.
René Lacoste és un exemple de com la passió, la intel·ligència i la creativitat poden transformar no només una carrera esportiva, sinó també tot un sector. Va ser un pioner a la pista i un visionari fora d’ella. El cocodril que portava al pit va començar sent un símbol personal… i va acabar esdevenint una icona universal.